Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
bacteriostàtic
Biologia
Substància o agent que inhibeix el creixement bacterià.
Poden actuar com a bacteriostàtics els antibiòtics antibiòtic i els antisèptics antisèptic, si hom els empra en concentracions apropiades
àcid caprílic
Farmàcia
Química
Líquid oliós de tast ranci, present en forma de glicèrids en l’oli de coco i en els greixos de la llet, que es fon a 16,7°C i bull a 239,7°C, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol i en èter.
Hom l’obté per oxidació de l’octanol És emprat en la síntesi de colorants, perfums antisèptics, fungicides i com a plastificant
crema
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.
La fase lipoide és constituïda generalment per triglicèrids, ceres, alcohols i àcids grassos La fase aquosa conté generalment els conservadors, els antisèptics i, també, medicament aquest, tanmateix, pot ésser contingut en qualsevol de les dues fases, segons la solubilitat i l’acció que hom en vulgui obtenir Quan les cremes contenen exclusivament substàncies lipoides hom les anomena seques per fricció travessen la pell i fan l’efecte de deixar-la seca, i quan hom li afegeix un hidrocarbur —oli de parafina— les anomena grasses com que no penetren la pell, la deixen amb aspecte greixós
asèpsia
Medicina
Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom realitza treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc).
En el cas de les intervencions quirúrgiques, tant l’instrumental com la vestimenta dels qui hi intervenen han d’ésser curosament esterilitzats mitjançant mètodes tèrmics, agents antisèptics, etc esterilització les sales on hom efectua la intervenció també han d’ésser esterilitzades, i per aconseguir-ho hom sol recórrer a la injecció continuada d’aire filtrat i estèril o bé a l’acció d’algun agent germicida En un ambient hospitalari, el coneixement microbiològic dels gèrmens habituals a cadascuna de les dependències és tan important com l’asèpsia, per tal com poden ésser causa de…
sulfonamida
Química
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R 1
-SO 2
NR 2
R 3
.
Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals presenten una…
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en polvoritzar una…
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
Salvador Cardenal i Fernández
Salvador Cardenal i Fernández en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià.
Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…