Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
antocianina
Bioquímica
Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals que donen les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.
Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa
cianina
Colorants de cianina
©
Química
Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles, diglucòsid de la cianidina
.
El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina
antocianescència
Fitopatologia
Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics antocianina
).
variegació
Botànica
Variació irregular de la coloració dels òrgans vegetals, com les fulles i les flors, deguda a la supressió del desenvolupament normal del pigment (clorofil·la, antocianina, etc) en certes zones.
Pot tractar-se d’un caràcter heretat genotípic o d’un símptoma de malura fenotípic, com en el cas del mosaic del tabac, que és causat per infecció vírica
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi
La flora i el poblament vegetal a la sabana
Les formes vegetatives Una de les principals limitacions per a la producció de biomassa a les regions tropicals de sabana és la prolongada sequera estacional una estació seca que s’allarga quatre o cinc mesos o, fins i tot més, amb precipitacions escasses i amb una elevada evapo-transpiració La profunditat del sòl i la topografia, per altra banda, influeixen en la quantitat d’aigua que s’emmagatzema en el perfil i, per tant, en condicionen la disponibilitat per a les comunitats vegetals que s’hi desenvolupen A la regió del “cerrado”, al Brasil, per exemple, els sòls només són profunds als…