Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
aplec
Folklore
Reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada.
Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir…
Lurda d’Arenys

Lurdes d’Arenys de Munt
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella del veïnat de Sobirans, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme), a la plana boscosa de la Polla.
S’hi celebren aplecs
grua pòrtic
Construcció i obres públiques
Pòrtic metàl·lic que es desplaça bé sobre carrils o bé sobre rodes, que té un polipast desplaçable en la direcció de la llinda del pòrtic i que exerceix les funcions de grua.
Aquestes grues són habituals en esplanades de contenidors, en aplecs exteriors a les naus industrials, etc
Secretariat dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals, amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet, el 1968 n’…
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
Sant Miquel de Solans
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), situada en un vessant muntanyós al NE de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca s’hi feien nombrosos aplecs
Mare de Déu de la Vedrenya

Mare de Déu de la Vedrenya (Artesa de Segre)
© Xavier Varela
Santuari
Antic santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera).
La construcció és del romànic tardà S'hi celebren dos aplecs, un el dilluns de Pasqua i l’altre el 8 de setembre, durant el qual es fa la tradicional repartició de panets
Sant Roc d’Olot

El barri de Sant Roc d'Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc
Sant Martí del Corb

Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina