Resultats de la cerca

L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània

L’un és integrat per plantes amb fulles orbiculars poc piloses, lobades superficialment, pròpies dels prats humits de muntanya l’altre, per plantes amb fulles profundament palmatipartides, verdes a l’anvers i sedoses i argentades al revers, que es fan a les pastures i a les brugueres de muntanya, en llocs més secs que els de les del primer grup

A trewbii , molt apreciada en jardineria d’interior, fa uns 25 cm d’alçada i, a l’estiu, fa flors blanques o grogues diminutes la varietat “Silver Queen” té fulles verdes espurnejades de taques argentades que fan 10-15 cm A pseudobracteum té les fulles més grans, verdes i amb taques daurades A pictum presenta les fulles ben dretes, verdes i esquitxades de taques de color crema

El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…

Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant el regnat de…

Viu en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental

Inclou peixos pelàgics, entre els quals es destaca el salmó del Cap Elops saurus

Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna

La boca és petita i subterminal Les aletes són disposades com en les sardines i poden tenir un radi posterior llarg a l’aleta dorsal Albula és el gènere més important