Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira
Antoine Caron
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569
música de Venècia
Música
Música desenvolupada a Venècia (Itàlia).
S’han conservat pocs documents de l’Edat Mitjana, perquè la majoria foren destruïts en els greus incendis dels anys 1483, 1574 i 1577 del Palazzo Ducale En algunes de les fonts que han pervingut sl’activitat de Leonardo Veniero a la capella de l’església de San Giorgio al final del segle XII Les primeres notícies de l’activitat de la capella de la basílica de San Marc daten de gairebé dos segles més tard Al segle XIV es difongué entre els nobles la pràctica del llaüt per a l’acompanyament de cançons, de les quals queden molts textos però cap partitura La creixent importància econòmica de…
Pasqua i primavera
El ciri pasqual es manté encès durant totes les celebracions del temps de Pasqua.
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…