Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Thomson
Empresa electrònica francesa constituïda durant el període 1966-68 per la fusió de diverses societats industrials (Compagnie Française Thomson-Houston [creada el 1893], Hotchkiss-Brandt, Compagnie Générale de Télégraphie Sans Fil-CSF i Claret).
El 1972 absorbí la Continental Ericsson Les activitats del grup s’estenen principalment al camp de les telecomunicacions, els electrodomèstics, l’electromedicina, l’enginyeria i l’enllumenat elèctric L’any 1982 fou nacionalitzada pel govern Mitterrand A l’Estat espanyol té una presència a través de la filial Thomson CGR España, amb domicili a Barcelona Les vendes del grup ascendiren, el 1986, a 9045 milions de dòlars i ocupava 105000 empleats
Beatrice Foods Company
Empresa alimentària nord-americana fundada a Chicago (Illinois) el 1924 amb el nom de Beatrice Creamery Company.
Destaca especialment en el camp dels productes lactis, però ha diversificat les seves activitats canvià de nom el 1946 i és important en la fabricació de productes de la pell Samsonite A l’Estat espanyol participa en Conservera Campofrío SA Burgos, un dels escorxadors industrials més grans, i el 1979 comprà la fàbrica de gelats catalana Marisa El 1983 les seves vendes ascendiren a 9188 milions de dòlars, i donava feina a 99906 treballadors
Aventis
Farmàcia
Química
Multinacional quimicofarmacèutica creada el 1999 amb la fusió de les companyies químiques Rhône-Poulenc (França) i Hoescht (Alemanya).
La nova firma establí la seu central a Estrasburg La companyia està especialitzada en el que s’anomena ciències de la vida, i les seves línies de negoci abracen des de productes farmacèutics fins a agrícoles, fibres i plàstics Els seus ingressos nets ascendiren el 1999 a 745 milions d’euros El grup destinà més de 3 000 milions d’euros a la investigació i al desenvolupament Les seves vendes netes arribaren a la xifra de 18 406 milions d’euros
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
Francesc Guillamon Nieto

Francesc Guillamon Nieto (a la dreta)
Arxiu Antoni Villena
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta…
Fons de les Nacions Unides per a la Població
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Organisme constituït el 1969 en el si de l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu de promoure la prestació directa d’ajuda financera i tècnica als països en desenvolupament que ho sol·licitin per a dur a terme polítiques demogràfiques.
Es nodreix, principalment, de les contribucions voluntàries dels països membres de les Nacions Unides El 1990 les donacions ascendiren a 212 milions de dòlars i el nombre de països donants fou de 106 En aquesta data, l’Estat espanyol contribuí amb un total de 317466 dòlars, mentre que el país amb una major aportació fou el Japó amb 40830000 de dòlars D’altra banda, l’organisme cerca altres vies d’ingressos, com ara projectes i programes multilaterals amb altres organismes Els ingressos que rep es canalitzen, majoritàriament, en ajudes a una sèrie de països que es consideren…
trobador
Música
Nom que rebien els poetes compositors en llengua d’oc actius durant els segles XII i XIII al sud de França.
El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
la Vilella Baixa

La Vilella Baixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2 d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers N, la Vilella Alta E, Gratallops SE, el Lloar S i la Figuera W Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa al SE, i més avall corre en direcció N-S aleshores fa de límit oriental amb Gratallops, després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant 645 m a l’extrem…
la Bisbal de Falset

La Bisbal de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…