Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
trentepolials
Botànica
Ordre de clorofícies de tal·lus heteròtric i de cèl·lules uninucleades, amb plasts discoides, sense pirenoides i amb moltes gotes lipídiques.
Presenten isogàmia i reproducció asexual per zoòspores Són algues epífites o epilítiques, de coloracions ataronjades, que abunden sobretot a les regions tropicals humides Sovint aquest ordre és inclòs en el de les ulotricals
tinció de May-Grünwald-Giemsa
Biologia
Mètode de coloració dels elements sanguinis.
Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents
dimorfoteca
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, pròpies del sud d’Àfrica, dues espècies del qual, D.sinuata i D.pluvialis, són plantades als jardins.
Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
disulfur d’arsènic
Química
Pólvores vermelles o ataronjades solubles en àcids o àlcalis, que es fonen a 307°C.
S'obté torrant l’arsenopirita i pirites de ferro És molt tòxic S'empra en la indústria del cuir i com a pigment i raticida El mineral natural és el realgar
La paleta de la natura
Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…
El barrinador de la palmera
Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…