Resultats de la cerca

Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja…

Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…

Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca

Les potes tenen quatre dits, la cua és curta, les ales són arrodonides i el bec, generalment, és llarg i fort Volen amb el coll i les potes estirats Famílies i representants més importants de l'ordre dels gruïformes mesenàtids Mesoenas unicolor polla malgaixa Monias benschi mònia turnícids Turnix sylvatica guatlla andalusa gruids Anthropoides paradisea grua del paradís Anthropoides virgo grua damisella Balearica pavonina grua coronada, grua reial Bugeranus carunculatus grua carunculada Grus antigona grua antígona, grua sarú Grus grus grua, grua vulgar Grus japonensis grua japonesa Grus…

Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell  en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha  Perro muerto en tintorería…

Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I…

De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…