Resultats de la cerca

La pista és tancada i contínua, feta d’aglomerat asfàltic d’elevat coeficient d’adherència, i té revolts peraltats i alemnys dos llargs trams rectes Un dels primers circuits d’aquest tipus fou el de Terramar Sitges, construït sota el model dels de Booklands i Monza Els autòdroms tradicionals han esdevingut massa perillosos per als ràpids vehicles de competició moderns i, tret del d’Indianàpolis 4 032 m, o no s’utilitzen, o hom n'ha modificat el traçat, reduint la longitud de les llargues rectes de tribuna, o han estat ampliats amb un circuit complementari que els fa ésser més lents, com és el…

Construït a iniciativa del fabricant sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la propera urbanització Terramar, i d'un grup d'inversors, fou inaugurat el 28 d’octubre de 1923, amb motiu del primer Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 La pista, que estava dividida en zones per velocitats entre 50 km i 180 km, aviat resultà insuficient a causa del gran progrés dels motors Els problemes econòmics derivats de la construcció provocà que la Federació Internacional de l'Automòbil prohibís la celebració de cap altra campionat internacional El 1932, l'autòdrom fou adquirit per Edgar de…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica

Pionera d’autòdrom a Catalunya junt amb Nogueras, disputà la primera cursa de l’especialitat, en què participaren pilots catalans, que tingué lloc a Barcelona el 1929

Té factories de conserves càrnies, indústria lletera, pneumàtics, paper, ceràmica, etc Situada a la vora del Riu de la Plata, hom hi practica la pesca i els esports nàutics té autòdrom

Aquests models competiren durant els anys vint, pilotats pels seus propietaris o pel mateix Felip Batlló, que fou un dels participants habituals de les proves disputades a l’Autòdrom de Terramar

Pilotà sempre com a amateur , dalt d’una Rudge Participà en competicions estatals i internacionals com el raid Tourist Trophy disputat a l’illa de Man Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc a l’Autòdrom de Terramar, el raid de Bilbao, el Campionat d’Espanya al circuit de Montjuïc i el Gran Premi Volta a Catalunya del RACC 1934 Fou director de la prova d’Empuriabrava

Pioner de l’automobilisme a Catalunya, fou propietari d’un dels primers vehicles, un Serpollet francès 1917 Creà la Fábrica Nacional de Automóviles Batlló, i dins d’aquesta, la marca de cotxes España 1917 Durant el bienni 1922-23, amb una versió preparada per a competir, participà en la Pujada a l’Arrabassada i en diverses proves disputades a l’Autòdrom de Sitges Fou fundador del diari La Vanguardia

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988