Resultats de la cerca

Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…

Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada

Per exemple, el català civada , avui gramínia del gènere avena , és una especialització semàntica del llatí CIBATA, que significa ‘menjar per al bestiar’

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…

Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…

Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…