Resultats de la cerca

La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de…

Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits L’Aliança de Ciutadans Descontents ANO, que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa SPD, liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos Per contra, la gran derrotada va ser la…

En ocasió dels 30 anys de l’anomenada “revolució de vellut” que va posar fi a l’antiga Txecoslovàquia comunista, més de 200000 persones es manifesten a Praga exigint la dimissió del primer ministre Andrej Babiš, al qual acusen d’aprofitar-se del càrrec per als seus negocis particulars, i del president Miloš Zeman, per defensar-lo

Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de poder adoptar…

L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…