Resultats de la cerca

Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de Catalunya 2002,…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

Parlar d’esport a Catalunya és parlar, inevitablement, del Barça Tota la resta d’activitats, tots els altres clubs, les potents iniciatives que es donen en esports minoritaris i en la base de la pràctica física, corren el risc de quedar arraconats davant la supremacia mediàtica del FC Barcelona El president Joan Laporta i Estruch, poc després de la seva elecció, l’any 2003, ho deia així «Jo crec que a Catalunya, el Barça és la institució esportiva més important i que, a més, té una projecció mundial, i crec que és bo per al país que el Barça assumeixi aquesta funció, i més quan encara no…

Venda de productes del Barça, sd Prisma El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club” El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari dient-ho tot sense dir res la funció substitutòria del Barça d’aquells anys El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió collectives…

Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa, per altra…

Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…