El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club”. El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari (dient-ho tot sense dir res) la funció substitutòria del Barça d’aquells anys. El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió col·lectives. En certa manera, la gent del...