Resultats de la cerca

L’operació té lloc en màquines anomenades trituradores o llops , després d’una classificació, un rentatge i un ensimatge, i hom la fila pel procediment de carda Hom l’empra en teixits basts, de baix preu, o barrejada amb llana de velló

Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més…

L’ofici d’albarder apareix a partir del s XV Era anomenat, també, baster

La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs insulars…

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…

Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…