Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
benzil
Química
Dicetona obtinguda de la benzoïna per oxidació amb àcid nítric.
Emprada en síntesi orgànica, és anomenada també bibenzoïl
clorur de benzil
Química
Líquid incolor, d’olor pungent, que bull a 179°C, miscible amb alcohol i amb èter i insoluble en aigua.
És lacrimògen, i és obtingut per cloració controlada del tolué És molt emprat en la manufactura de composts de benzil, perfums, productes farmacèutics, colorants, tanins sintètics i resines artificials
benzoat de benzil
Química
Èster benzílic de l’àcid benzoic, component principal dels bàlsams del Perú i de Tolú.
Cristalls blancs d’olor aromàtica que es fonen a 20°C, són obtinguts per reacció en sec de benzoat sòdic i clorur de benzil en presència de trietilamina És emprat com a agent plastificant en perfumeria i en medicina
efedrina
Farmàcia
Alcaloide simpaticomimètic aïllat de diverses espècies del gènere Ephedra, E. vulgaris, E. sinica i d’altres.
A causa dels dos carbonis asimètrics de la seva molècula, té quatre isòmers òptics els que hom troba en forma natural són la 1-efedrina i la d -pseudoefedrina Hom l’empra com a vasoconstrictor local i per les seves propietats bronquiolítiques
alcohol benzílic
Química
Alcohol aromàtic (fenilcarbinol) que pel fet de tenir l’hidroxil en cadena alquílica unida al nucli aromàtic té les mateixes propietats d’un alcohol alifàtic.
És un constituent del llessamí, el jacint i els bàlsams del Perú i de Tolú, on es troba també en forma d’èster Líquid incolor, d’olor feblement aromàtica a temperatura ordinària, bull a 205,4°C i és escassament soluble en aigua A gran escala és obtingut per l’acció del carbonat sòdic sobre el clorur de benzil És emprat, esterificat amb diferents àcids, en perfumeria i farmàcia Així, el seu èster acètic, l’acetat de benzil, que entra en la preparació de perfums d’olor de llessamí i de gardènia, i així mateix el cinamat de benzil i el salicilat També és…
gas lacrimogen
Soldats afectats per gasos lacrimògens, durant la l Guerra Mundial (1915), en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes, acompanyada de parpelleig, que priva de la visió.
Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona
benzílic | benzílica
amfetamina
Bioquímica
Farmàcia
Amina primària líquida que bull a 200-203°C, lleugerament soluble en aigua.
És preparada per reducció de l’oxina de la cetona benzil metílica o per reacció d’aquesta cetona amb formamida Utilitzada en medicina, normalment en forma de sulfat com a amina simpaticomimètica de gran acció estimulant sobre l’escorça cerebral L’administració de 10 a 30 mg produeix eufòria, disminució de la fatiga, augment de l’activitat motora, confiança, iniciativa, insomni, etc El seu abús produeix l’amfetaminomania