Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dicromat
Química
Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.
L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
líquid de Zenker
Biologia
Líquid resultant de la barreja de sublimat (Cl2Mg), àcid acètic i líquid de Müller (bicromat potàssic i sulfat sòdic).
És el fixador histològic per excellència fixa molt bé el teixit conjuntiu i permet de fer excellents coloracions
cromatar
Indústria tèxtil
Sotmetre les peces de teixit a un bany cròmic, generalment de bicromat sòdic o potàssic, a fi de donar-li mordent o bé augmentar-ne la solidesa del color un cop tenyides.
negre oxidat
Indústria tèxtil
Variant estable del negre d’anilina que no enverdeix ni deixa per fregament, obtingut per l’oxidació del gènere impregnat de negre d’anilina i amb un tractament posterior amb un bicromat alcalí i amb àcid sulfúric.
La fotografia modernista
El 1881 va aparèixer la camera fotogràfica Kodak amb el lema «vostè prem el botó i nosaltres fem la resta» Vint anys després el nombre de fotògrafs amateurs havia augmentat d’una manera considerable, perquè el fet de fotografiar havia esdevingut un signe de modernitat A l’Exposició Universal de París del 1900 el disset per cent dels visitants portava una càmera portàtil Davant la popularització i democratització de la fotografia, els fotògrafs professionals i artístics van adoptar un paper similar al dels pintors els calia ser més artistes, conèixer més tècniques i oferir un producte que els…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…