Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bonificació
Dret administratiu
Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.
Pot presentar la forma d’exempció o bonoficació total i de reducció o bonificació parcial Estrictament significa la reducció parcial dels tributs Les bonificacions poden ésser perpètues o temporals , segons la durada, i subjectives o objectives , segons que siguin atorgades pensant en la persona afavorida o en l’activitat que hom vol afavorir Les bonificacions poden tenir com a causa la incitació a complir ràpidament els deures fiscals, o també a afavorir determinades persones o activitats Les bonificacions o reduccions poden afectar la base impositiva, i s’anomenen deduccions , o les quotes…
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
xifra de negoci
Economia
Ingrés total, per la venda dels productes i la prestació de serveis corresponent a l’activitat ordinària d’un agent econòmic, en un període de temps determinat, generalment, un any.
És una xifra neta, quan se n'han deduït les bonificacions sobre les vendes i l’impost sobre el valor afegit i d’altres relatius a aquests ingressos Té una funció comptable pla general de compatibilitat i mercantil comptes anuals i permet de mesurar la talla, l’evolució i el rendiment en relació a d’altres variables d’una empresa
Jevsej Grigor’jevič Liberman
Economia
Economista ucraïnès.
Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques
contracte de treball
Economia
Dret del treball
Negoci jurídic bilateral, que té per finalitat la creació d’una relació constituïda per l’intercanvi continuat entre una prestació de treball dependent i per compte d’altri i una prestació salarial.
Pressuposa la cotització a la seguretat social Hi ha diferentes modalitats de contracte de treball segons la durada i altres condicions de la prestació Aquestes, però, han estat diverses vegades modificades per reforma de la llei que aprova l’Estatut dels Treballadors Entre aquestes modificacions, destaquen la reforma dels contractes formatius i dels contractes a temps parcial llei 12/2001, i alguns elements del contracte de treball, com la durada, que també són objecte de revisions periòdiques llei 62/2003 La crisi econòmica iniciada l’any 2008 fomentà diverses mesures que afectaven el…
Països Baixos 2009
Estat
Una de les empreses insígnia del país, l'entitat financera ING, que en moments de puixança havia presentat balanços que duplicaven el PNB holandès, no en va tenir prou amb els 10000 milions que el Govern havia injectat al grup a l'octubre del 2008 i al principi del 2009 va anunciar pèrdues per valor de 1000 milions d'euros i l'acomiadament de 7000 treballadors el 5,4% de la plantilla Però, com a la resta de països occidentals, l'Estat va arranjar amb fons públics els deutes privats de les grans firmes i va avalar el 80% de les hipoteques amb problemes que ING té als EUA Al març, oferint una…
Croàcia 2010
Estat
La situació política croata va estar marcada per les eleccions presidencials del principi d’any, en què va obtenir la presidència del país el socialdemòcrata Ivo Josipovic, enfront de l’altre candidat l’exalcalde de Zagreb, Milan Bandic Els principals objectius del seu mandat són l’entrada de Croàcia a la Unió Europea, l’impuls de reformes per a frenar la corrupció i la reforma del sistema judicial i de l’administració pública, tot seguint l’exemple de les polítiques de la primera ministra conservadora Jadranka Kosor No obstant això, les seves limitades competències en matèria econòmica pel…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament degué…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Especulació urbanística i habitatge social
Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…