Resultats de la cerca

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…

Fou cònsol de Lleida 1207 El 1228 compilà i sistematitzà, per encàrrec de la ciutat de Lleida, les Consuetudines Ilerdenses , el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica

Defensa central i migcampista Jugà tres temporades al Centre d’Esports Sabadell 1971-74, la primera de les quals, a primera divisió, i disputà 61 partits

Fou director de Lo Geronés i del diari La Renaixença de Barcelona, president de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà en la Revista de Gerona , Lo Rat - Penat , La Gramalla , L’Avenç i La Ilustració Catalana Publicà un dels primers treballs moderns importants sobre Empúries Noticia histórico-arqueológica de Emporion 1879 i Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña 1895 Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de…

Vida i obra Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els estudis de dret Influït pel republicanisme i el…

Nebot de Joaquim Botet i Sisó Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya Acabà la guerra essent coronel…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 S’incorporà a La Jove Catalunya 1871, contribuí a la teoria del catalanisme amb La formació de la nacionalitat catalana 1896 i amb nombrosos articles especialment a “Lo Gironès”, que dirigí, i s’implicà en l’acció política a través de la Unió Catalanista i del Centre Catalanista de Girona, que fundà el 1894 Són de destacar els seus estudis històrics, arqueològics i numismàtics, plantejats amb rigor documental en llibres com Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion 1879, Geografia general de Catalunya…

Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870 Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics El mateix any el Consell Suprem de Guerra el…

Guillem Botet escriu Costums de Lleida