Resultats de la cerca

Narra la història d’Emma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una heroïna romàntica, sense saber acceptar la seva realitat bovarisme Fatigada per la vida tediosa i l’ambient provincià que l’envolta, esdevé esposa infidel i amant d’un notable provincià i d’un passant de notari estudiant de dret Però, a la fi, resta decebuda dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se suïcida L’obra, que fou considerada immoral i que fou objecte d’un procés, favorable al seu autor, és considerada una de les creacions més importants de la novella moderna Ha…

Gustave Flaubert comença a publicar Madame Bovary a "La Revue de Paris" El darrer fascicle es publica el 15 de desembre del 1856 En format llibre veurà la llum el 1857

El terme és inspirat en el personatge de Flaubert, Madame Bovary

La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc

Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres…

Començà la seva activitat professional com a escenògraf teatral i cinematogràfic Com a director de cinema destacà sobretot en la realització de films musicals, on introduí diverses innovacions Cal mencionar en aquest gènere, entre d’altres,  The Pirate 1947, Ziegfeld Follies 1946 premiat a Venècia el 1947, An American in Paris 1951 —que fou guardonada amb sis premis Oscar entre els quals el de millor pellícula i un Globus d’or a millor pellícula—, Brigadoon 1954 i  Gigi 1958, Oscar a millor director 1959 Realitzà també els drames  Madame Bovary  1949,  Tea and Simpathy 1957,  Two…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i participà en…

La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué…

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels colors i l’…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…