Resultats de la cerca

Aquesta subclasse comprèn el gruix de les molses, gairebé totes les espècies que en coneixem, i les que presenten els caràcters més típics de les molses, exposats a les generalitats del grup Recordem que tenen el protonema filamentós i relativament durador, amb diverses gemmes que originen caulidis, acrocàrpics en unes espècies i pleurocàrpics en altres Els fillidis tenen gairebé totes les cèllules verdes i molt sovint presenten nervi L’esporòfit té seta, a vegades força llarga, i la càpsula, que presenta una caliptra ben visible, s’obre, típicament, per un opercle i té la boca envoltada per…

Aquesta petita subclasse és formada per un sol ordre, el de les andreeals, i dos gèneres Neuroloma, amb una sola espècie, sud-americà, i Andreaea, amb més de 100 espècies al món, quatre de les quals formen part de la nostra flora Són plantes acrocàrpiques, de color verd brunenc fosc, que presenten un aspecte semblant al de les molses típiques, les bríides, però tenen un protonema tallós, format per lacínies ramificades, i l’esporòfit sense seta, sostingut per un allargament de la base de l’arquegoni, el pseudopodi Són dos caràcters que també tenen les esfàgnides A més, presenten…

Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163…

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…