Aquesta petita subclasse és formada per un sol ordre, el de les andreeals, i dos gèneres: Neuroloma, amb una sola espècie, sud-americà, i Andreaea, amb més de 100 espècies al món, quatre de les quals formen part de la nostra flora. Són plantes acrocàrpiques, de color verd brunenc fosc, que presenten un aspecte semblant al de les molses típiques, les bríides, però tenen un protonema tal·lós, format per lacínies ramificades, i l’esporòfit sense seta, sostingut per un allargament de la base de l’arquegoni, el pseudopodi. Són dos caràcters que també tenen les esfàgnides. A més, presenten una peculiaritat, privativa d’aquest grup: la càpsula, que és oblonga i s’obre per 4-8 escletxes longitudinals, per on surten les espores.
Les andreeàcies
Molses de la família de les andreeàcies. 1 Andreaea rupestris: a aspecte general d’un fragment de gespa (x 2); b aspecte general del gametòfít i de l’esporòfit (x 5); c detall d’un fil·lidi (x 30); d/e detall d’una càpsula abans i després de la dehiscència i del pseudopodi (x 40).
Miquel Alcaraz.
El gènere Andreaea és molt fàcil de reconèixer. Forma coixinets de color vermellós, purpuri o brunenc fosc, molt fràgils, sobre les roques silícies de l’alta muntanya.
A. rupestris és l’espècie més freqüent al nostre país. Els gametòfits són plantetes de 10-30 mm, de color fosc o negres, només amb les porcions més joves de color verd, amb el caulidi perpendicular al substrat, ramificat i fràgil quan està sec. Els fil·lidis, imbricats en sec, oberts en angle de 45° en estat hidratat, estan a vegades dirigits cap a una banda o falcats i asimètrics. Tenen la base ampla, i el limbe s’estreny gradualment en una punta lanceolada, d’àpex obtús o arrodonit. El marge és enter, i no hi ha nervi. L’esporòfit és sostingut pel pseudopodi, que pertany al gametòfit i presenta un peu curt, clavat a l’extrem del pseudopodi, i una càpsula. No hi ha seta. Al principi, la càpsula resta amagada pels fil·lidis superiors, però, en madurar, el pseudopodi l’aixeca per sobre. Aquesta càpsula és ovalada o subglobosa, de color bru fosc i, una vegada madura, s’obre en quatre valves longitudinals, unides per l’àpex i per la base. No té opercle ni peristoma, però té caliptra, de mida molt reduïda. Les espores germinen a l’interior de la càpsula, i quan les parets d’aquesta es trenquen, en surt un protonema tal·lós, ramificat, que presenta unes gemmes que donaran el gametòfit. Viu sobre roques silícies ombrejades, a partir dels 1500 m, en diversos indrets dels Pirineus, com la Vall d’Aran, Aigüestortes, la vall Ferrera, Núria, etc.
A. rothii té un aspecte semblant, però els fil·lidis són nervats i més fortament corbats. També ha estat trobada al nostre país A. nivalis.