Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bulbil·lífer | bulbil·lífera
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les…
escalunya
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija cilíndrica buida i flors estrellades de color blanc blavós, aplegades en umbel·la terminal, la qual sovint presenta bulbils.
És conreada pels seus bulbs, que, adobats, són comestibles
porro bord
Porro bord
lucapassalacqua (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, d’olor de porro, amb bulb dímer i envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades i en umbel·la.
Habita vinyes i marges de camps, a l’Europa meridional
porradell
Porradell
charley (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 150 a 200 cm d’alt, d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la grossa i rodona.
Es fa en erms, talussos i tanques, a la regió mediterrània
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
Els ambients rics en fongs veritables
Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…