Resultats de la cerca

Membre destacat del Cinema Novo amb Ganga Zumba 1962 i Os heredeiros 1969, els seus films posteriors han mantingut un cert grau d’interès Xica da Silva 1977, Chuvas de verão 1978 i ByeBye Brasil 1980 També dirigí  Quilombo 1984, Um trem para as estrelas 1987, Dias melhores virao 1989, Veja esta cançao 1994, Tieta do Agreste 1996, Orfeu 1999, Deus é brasileiro 2002 i O Grande Circo Místico 2018

Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i ByeBye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997

Compaginà els seus estudis mitjans amb la pràctica del beisbol, esport que es veié obligat a abandonar en fer-se una fractura a la cama mentre exercia de paracaigudista durant la Segona Guerra Mundial El seu pas pel Marjo Jones Theatre, a Dallas, li serví d’experiència per a enfrontar-se a les càmeres en la seva participació en algunes produccions cinematogràfiques de començament dels anys cinquanta Intervingué en nombroses pellícules en el decurs de la dècada i es mantingué actiu fins al seu traspàs Entre totes les pellícules en les quals ha intervingut destaquen les seves participacions en…

Participà en la Primera Guerra Mundial Exercí el periodisme, i el 1931 s’inicià com a escriptor de novelles de sèrie negra Entre les seves obres destaquen They Shoot Horses, don't they 1935, portada al cinema per SPollack 1969, i també No Pockets in a Shroud 1937 i Kiss Tomorrow Good-Bye 1948

De jove menà una vida d’aventura, fou mariner i, més tard, bàrman a Nova York En les seves primeres obres mostrava una gran cura del llenguatge Salt Water Balads, 1902, però encaminà la seva poesia vers el gènere narratiu, tot seguint la tradició de Chaucer The Widow in the Bye Street , 1913 The Everlasting Mercy , 1911, el seu poema més important Ha influït els joves poetes anglesos

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el…