Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
címbals

Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió simple a les…
plats
Música
Modernament, hom empra el terme en singular per a referir-se a cadascun dels discos metàllics -de mides i seccions diverses- que, suspesos normalment d’un peu, són percudits amb l’ajut de baquetes De fet, es tracta d’una ’meitat’ dels címbals convencionals que, en lloc de sonar per entrexoc amb un altre plat, ho fa per percussió directa d’una baqueta Junt amb altres instruments tambors, caixa, etc, un o més plats formen part de la bateria
címbal
címbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en dues plaquetes circulars bombades de metall que hom bat l’una contra l’altra.
És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edat mitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna
cimbaler | cimbalera
cròtals

Cròtals andalusos del 1925
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.
Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics…
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb…
exotisme musical
Música
Tècnica de composició musical que aspira a reproduir trets modals, rítmics o melòdics de la música d’origen no europeu.
Fou emprat —sense una base musicològica— als s XVII i XVIII per a fer més variats els espectacles musicals Lulli, Rameau, etc Una varietat cèlebre fou la “música turca”, obtinguda afegint címbals i triangles a l’orquestra Mozart, en El rapte del serrall Al s XIX els estudis musicològics permeteren imitacions més fidels Amb Le Désert 1844, Félicien David posà de moda un exotisme que adoptà formes diverses en autors com Bizet, Verdi, Delibes, Debussy, Puccini, etc, i que desvetllà l’interès per la música folklòrica eslava, hispànica, etc
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres…
bacant
Religions de Grècia i Roma
Integrant del seguici de Bacus.
Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…