Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
jaciment de Torralba
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleolític al poble castellà de Torralba del Moral, prop de Medinaceli, a la província de Sòria.
Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells
xinxíl·lids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats pel fet de tenir el cap gros, els ulls grossos i les orelles de dimensions variables, però sempre arrodonides.
El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…
Èider
L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern ocupa les…
Bec-planer
Als Països Catalans el bec-planer Platalea leucorodia és un migrador regular, però molt escàs des de la Catalunya Nord fins al País Valencià A les Balears és molt rar, o potser accidental, amb unes poques observacions a Mallorca, Menorca i Eivissa Malgrat que no s’ha pogut comprovar mai, sembla que antigament havia niat irregularment a l’albufera de València, i els anys 70 probablement va niar una parella a l’estany de Canet Rosselló El bec-planer és citat tots els mesos de l’any en total s’han recollit 58 observacions pel conjunt dels Països Catalans El pas primaveral comença al final d’…
L'home de Talteüll: la cauna de l'Aragó
Excavacions de la cauna de l'Aragó, Talteüll, ~550 000-400 000 BP NS La cauna de l'Aragó Talteüll, Rosselló té un paper excepcional entre els jaciments del Paleolític inferior dels Països Catalans perquè ha conservat bé les evidències arqueològiques, entre les quals hi ha restes dels humans que la van ocupar, dels animals que caçaven i de les indústries o tècniques que empraven Aquestes evidències han estat ben estudiades, presentades i divulgades Des del 1964 Henry de Lumley hi organitza cada any una campanya d'excavació que dura uns quants mesos i sobre els materials obtinguts hi treballa…
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
Cigne mut
El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…
Agró roig
L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…