Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics, etc També…
calcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci, CaCO3.
Mineral que, ensems amb l’aragonita, forma el dimorfisme del CaCO 3 Cristallitza en el sistema romboèdric es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració, i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa és uniaxial negativa, i les varietats transparents espat d’Islàndia presenten una intensa doble refracció Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72 És característica la seva exfoliació…
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
Baccio Bandinelli

Estàtua d'Hèrcules i Caco, de Baccio Bandinelli, a Florència
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor manierista italià.
Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra
cetona dipropílica
Química
Líquid incolor d’olor penetrant i gust ardent que té una densitat de 0,821 g/l (a 15°C) i bull a 144°C.
És insoluble en aigua i pot ésser mesclada amb alcohol i èter Hom l’obté fent passar un corrent d’àcid butíric a través de CaCO 3 a 450°C, s’usa com a dissolvent
esterculiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les malvals integrada per unes 750 espècies pròpies de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses o herbàcies de fulles alternes simples o digitades, de flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, disposades en inflorescències, i de fruits generalment esquizocàrpics Esterculiàcies més destacades Brachychiton sp braquíquiton Brachychiton populneum pica-pica Cola sp cola Firmiana simplex firmiana Sterculia sp estercúlia Tarrietia utilis niangó Theobroma caco cacau , cacauer Triplochiton sideroxylon samba
La honradez de la cerradura
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 77 min., dirigida per Luis Escobar Kirpatrik.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…
aragonita

Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat càlcic, CaCO3, mineral dimorf de la calcita. Cristal·litza en la singonia ròmbica.
Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les closques de molluscs…