Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada
poder calòric
Alimentació
Quantitat de calories produïdes en l’organisme per unitat de pes de cada nodriment.
aliment no calòric
Alimentació
Aliment especialment preparat en la seva composició a fi que el valor calòric en aliments energètics sigui mínim, però que alhora proporcioni les quantitats necessàries de proteïnes i vitamines (nutrició dietètica).
La utilització primordial dels corresponents preparats comercials és en règims per a combatre l’obesitat dieta hipocalòrica
valor energètic
Alimentació
Quantitat d’energia fisiològicament disponible d’un aliment, tenint en compte, per tant, les pèrdues durant la digestió, l’absorció i la utilització.
L’energia mitjana aprofitable per al gram de cadascun dels principis immediats, segons Atwater, és pròtids, 4 Kcal lípids, 9 Kcal i glúcids, 4 Kcal En calcular el valor energètic d’un aliment hom ha de tenir també en compte l’alcohol 7 Kcal/1g
dieta
Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el desenvolupament de…
Caloria
Dietètica
Unitat emprada per a indicar la quantitat de calor alliberada pels aliments durant els processos oxidatius.
Encara que avui és molt usada, el SI aconsella de substituir-la pel joule 1 J=0,239 cal en nutrició hom utilitza principalment els múltiples kilojoule kJ i megajoule MJ El SI recomana també de substituir el terme calòric i derivats pel d' energètic i derivats
factors d’Atwater
Alimentació
Quantitat de calories fisiològicament disponibles a partir d’un gram dels principis immediats dels aliments, tenint en compte les pèrdues en la digestió i l’excreció.
Establerts el 1899 pel nutreòleg nord-americà Wilbur D Atwood, corresponent a 4 pels hidrats de carboni i les proteïnes, a 9 pels greixos i, en cas que porti alcohol, cal afegir-hi 7 calories més per gram Per a calcular el poder calòric d’un aliment compost, hom multiplica la proporció de cada principi immediat pel seu factor
Benjamin Thompson
Física
Físic nord-americà, conegut també com a comte de Rumford.
Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera