Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
calze

Calze de color verd de la flor d’una gerbera
Gabriel (CC BY 2.0)
Anatomia vegetal
Verticil extern de la flor, format per sèpals, que són antòfiles.
En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla…
calze

Calze barroc de Santa Maria del Pi (vers el 1700)
© Basílica de Santa Maria del Pi
Cristianisme
Copa, tradicionalment de metall preciós i artísticament treballat, usada per a contenir-hi el vi en la celebració eucarística.
Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria des del segle IX fou obligatori el metall Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant calix ordinarius , hi havia el calze per als fidels calix ministerialis A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements peu, nus i copa Modernament la forma ha estat sovint simplificada
calze

Calze de ceràmica pintada de l’Àtica (segle VI a.C.)
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
Sant Calze
El Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del…
calze renal
Anatomia animal
Infundíbul de la pelvis renal en el qual es projecten les piràmides de Malpighi a través de les papil·les renals.
germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana
Història
Corporació de la noblesa valenciana fundada el 1917, amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València.
És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat
Greal
Segons una certa tradició, calze usat per Crist al Sant Sopar.
La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal…
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina