Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat…
Europa Cantat
Música
Festival musical triennal, organitzat per l’Europäische Föderation Jünger Chöre.
Hom n'ha celebrat a Passau 1961, Nevers 1964, Namur 1967, Graz 1970, Autun 1973, Leicester 1976, Lucerna 1979 i Namur 1982 en tots ells, la presència catalana hi ha estat nombrosa Des del novembre del 1981, amb aquest nom és designada la mateixa Europäische Föderation Jünger Chöre
madraixa
Música
En la tradició literària, musical i litúrgica siríaca, himne, normalment de tipus responsorial, cantat en l’ofici diví.
Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion
tropari
Música
En la tradició bizantina, text poètic per a ser cantat en la litúrgia, equivalent, en part, a l’antífona llatina.
Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden…
divino
Música
Nom donat al contrapàs llarg, amb text sobre la Passió de Jesucrist, cantat i dansat durant la quaresma i la Setmana Santa en moltes poblacions de la Catalunya Vella fins al final del segle XIX.
Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…
himne
Música
En el cristianisme, poema de lloança cantat en honor de Déu i, per extensió, de la Mare de Déu o dels sants.
A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel…
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
plusquamperfet
Gramàtica
Temps compost del verb que indica un temps anterior a un temps passat.
És la forma composta corresponent al pretèrit imperfet Es dóna en el mode indicatiu havia cantat i en el mode subjuntiu hagués cantat aspecte perfet
Simon Estes
Música
Baix nord-americà.
Després d’estudiar medicina a la Universitat d’Iowa, estudià cant a Nova York i a Europa El 1965 guanyà el concurs internacional de Munic i el 1966 el concurs Čajkovskij de Moscou Fou contractat per les òperes de Berlín i Roma i, a la tornada als EUA, debutà el 1976 al Metropolitan de Nova York Des del 1972 manté una estreta relació amb el Festival de Bayreuth, on triomfà amb els grans personatges wagnerians, especialment Amfortas, a Parsifal , i L’holandès errant , títol que ha cantat en tots els grans teatres del món Al Liceu ha cantat diverses òperes de Wagner i…
Elly Ameling
Música
Soprano holandesa, de nom originari Elisabeth Sara Ameling.
Després de realitzar els primers estudis musicals al seu país, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra el 1958 Amplià la seva tècnica vocal a París amb Pierre Bernac, i s’especialitzà en lied i oratori Ha cantat amb èxit oratoris de Bach, Händel i Mendelssohn Com a liederista s’especialitzà en Mozart, de qui enregistrà l’edició completa dels seus lieder , i així mateix ho feu amb els de Haydn i Beethoven El 1968 es presentà amb èxit al Lincoln Center de Nova York i el 1973 abordà un dels pocs papers operístics de la seva carrera l’Illia de l' Idomeneo de Mozart per a l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina