Resultats de la cerca

Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals…

Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o…

Es produeix a Barcelona una crisi monetària que provoca que els banquers i canviadors privats ofereixin primes per als pagaments en or i plata

El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre…

La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins al s XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca

Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia imposar als…

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…

L’antiga llotja de comerç gòtica de Barcelona és un edifici que actualment roman amagat enmig d’altres dependències aixecades al segle XVIII amb motiu d’una reforma de gran abast que seguí criteris neoclàssics Sortosament, les transformacions preservaren els dos espais superposats que constituïen el cor del conjunt el saló de Contractacions, al nivell de terra, i el saló dels Cònsols, al damunt Tots dos espais comparteixen característiques que s’acostumen a acceptar com a signes d’identitat de l’arquitectura gòtica catalana, com ara la simplicitat estructural, la disminució dels suports…

En els Capítols aprovats el 14 de desembre de 1365 consta que la cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats Diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona Diputat eclesiàstic adjunt Berenguer Despujol, canonge de Vic Diputat militar Bernat Sestorres, cavaller Diputat militar adjunt Bernat Alemany d’Orriols, cavaller Diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Ermengau Martí, burgès de Perpinyà La Cort confirmà els oïdors de la Diputació anterior tan sols amb una substitució, amb la qual…