Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic En aquest llibre Martí i Pol fa palès un canvi de rumb en la seva actitud vital i, en conseqüència, en la poesia, tal com manifesta en el pròleg que hi inclou, del tot illuminador un nou rumb respecte al període anterior, confirmat per l’afirmació rotunda de la vida, del goig i del plaer, i l’aportació de la poesia a aquest nou esclat Estructurat en tres seccions amb entitat pròpia, però amb una intenció unitària, la primera, “Set poemes d’aniversari”, fixa la distància temporal —set anys— respecte a l’inici de la malaltia, que permet d’objectivar-ne els efectes i…

A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…

Presentació En les pàgines següents intentarem, en primer lloc, de fer una aproximació de com s’organitzava un territori, l’actual comarca de l’Alt Urgell, al final de l’alta edat mitjana i l’inici de la baixa edat mitjana, en què s’esdevingueren transformacions importants Donarem algunes idees sobre quines relacions hi podia haver entre l’espai geogràfic, d’una banda, i la societat, l’administració, el poblament o l’aprofitament agrícola i ramader, de l’altra A continuació, ens plantejarem, en un altre apartat, quina fou l’evolució social de la pagesia Finalment, ens endinsarem en un espai…

La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…