Resultats de la cerca

Tenen oxígens carbonílics i grups amino que els donen una capacitat dual de complexar-se tant amb anions com amb cations S’utilitzen com a catalitzadors 

És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines

L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics

És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida

Hom pot també obtenir-les per reacció de l’àcid nitrós amb substàncies que contenen grups metilè activats Les oximes derivades d’aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria geomètrica, i existeixen en dues formes, anomenades sin i anti , de propietats ben diferenciades Les oximes, que són generalment sòlides, són emprades en la purificació i la caracterització de composts carbonílics, atesa la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a intermediàries de síntesi La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann,…

Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen, a més, una…

Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valència En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…

La 5-pirazolona és un sòlid cristallí que es fon a 165°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Les 5-pirazolones són obtingudes per reacció dels β-cetoesters amb la hidrazina Són emprades en medicina com a antipirètics, i la més important és l’anomenada antipirina

Les més importants són les 5-oxazolines substituïdes en la posició 4, emprades com a intermediàries en la síntesi de α-aminoàcids i α-cetoàcids

La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945