Resultats de la cerca

Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges

Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus…

És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…

Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…

El rebliment dels estanys afavoreix la colonització de la vegetació aquàtica, com ara en aquest estany glacial de la regió de les Bulloses, que exhibeix extensos poblaments de càrex inflat Carex rostrata Michel Cambrony El massís del Carlit 17, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Carlit és vorejat a ponent per l’alta vall de l’Arieja, al sud-est per la petita vall del Querol afluent del Segre, al sud i a l’est per les planes de la Cerdanya i el Capcir, respectivament, i al nord es prolonga encara dins l’Arieja Occitània l’altitud…

De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…

Els vessants més secs del Turbó són coberts, en alguns sectors de la part baixa, per carrascars amb boix Oriol Alamany El massís de Turbó 23, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Turbó 2492 m és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional Així mateix, altres muntanyes immediates, com el Baciero,…

Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…

Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…