Resultats de la cerca

Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…

Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional

Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa

Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…

Situació Vista de ponent de l’església, amb una singular escala que puja al campanar i a la coberta de la nau ECSA - A Roura El poblet del Vilar es troba al nord-oest del terme municipal de Reiners, a l’únic sector d’aquest municipi que s’estén pel costat esquerre del Tec, igualment que la capella i el mas de Sant Pau i la urbanització moderna de l’indret Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′57″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar-hi, cal seguir des de Ceret la carretera D-115 Fets 2, 5 km, un cop passat pel veïnat de la Cabanassa i abans d’entrar al nucli del Pont de Reiners, surt a mà dreta la…

Bibliothèque Nationales de París Ms Lat 5132 Una vegada més ens trobem davant un altre dels còdexs que Pèire de Marca prengué de biblioteques catalanes durant la seva estada al Principat entre els anys 1644 i 1651 procedeix de la Collecció Baluze, secretari de Marca, els manuscrits del qual entraren a la biblioteca del rei l’any 1719, i passaren més tard a engruixir els fons de la Bibliothèque Nationale de París Els seus 110 folis en pergamí 30 × 22 cm contenen, entre d’altres texts, un exemplar de la redacció més antiga dels Gesta comitum Barcinonensium i un fragment d’una poesia funerària…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…

Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes

S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica