Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
canyella

Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…
Capitells de Morulls (Os de Balaguer)
Art romànic
Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts superiors De…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior…
Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…
Epicondilitis (colze de tennista)
Patologia humana
Definició L’epicondilitis consisteix en la distensió o l’esquinç dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà que s’insereixen en l’epicòndil, una prominència de l’húmer També és anomenada colze de tennista perquè sovint afecta persones que practiquen aquest esport Causes L’epicondilitis s’esdevé com a conseqüència d’un sobreesforç dels músculs que s’insereixen en l’epicòndil Aquests músculs vinculen l’húmer amb els ossos de l’avantbraç i els de la mà Són els encarregats d’efectuar el moviment de supinació, és a dir, el moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap…
Sant Llorenç d’Espinavessa (Cabanelles)
Art romànic
Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…
meiosi

Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
Sant Bartomeu del Sitjar (Camprodon)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Al mur de ponent hi és visible la porta d’entrada, sobre la qual hi ha una finestra cruciforme M Anglada La capella de Sant Bartomeu del Sitjar queda separada uns 100 m de la casa del Sitjar, situada a l’extrem sud-oriental de l’antic terme municipal de Freixenet de Camprodon, vora la collada del Sitjar, a 994 m d’altitud Mapa 256M781 Situació 31TDG501814 Per anar-hi cal prendre una pista forestal en bon estat que surt del pont de les Rocasses o de can Bei, a menys d’l km abans d’entrar a la població de Camprodon, venint…
Sant Feliu de Riu (Montagut de Fluvià)
Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina