Resultats de la cerca

Començà a estudiar música a Santa Clara, on la seva família s’havia traslladat quan ell era petit El 1948 anà a l’Havana, on continuà els seus estudis amb J Ardèvol i H Gramatges, al Conservatorio Municipal de Música El 1956 obtingué una beca i anà a Tanglewood, als Estats Units, on estudià amb A Copland Entre el 1967 i el 1977 dirigí el departament de música de la Biblioteca Nacional de Cuba Exercí la docència a diversos centres cubans, entre els quals destaquen el Conservatorio Alejandro García Caturla i l’Escuela Nacional de Música Al llarg de la seva trajectòria usà els llenguatges més…

Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest motiu aquesta…

Fill de la cantant de fados Lucília do Carmo, a la mort del seu pare 1962 es feu càrrec del local familiar, on s’interpretaven fados, que començà a cantar en públic el 1963 Obtingué un gran èxit amb les seves interpretacions i el 1976 representà Portugal al Festival de la Cançó d’Eurovisió Juntament amb Alfredo Marceneiro i Camané és considerat el cantant de fados masculí més important de la història, i el gran renovador del gènere, amb influències de Frank Sinatra i la bossa nova , entre d’altres De les seves cançons més conegudes es poden esmentar Bairro alto , Lisboa, menina e moça ,…

Actuava de lateral esquerre i fitxà pel FC Barcelona el 1991 En tres temporades, disputà 111 partits Guanyà tres Lligues 1992, 1993, 1994, una Copa d’Europa 1992, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i una Copa Catalunya 1993 Fou una vegada internacional amb Espanya

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa…

La seva obra és crítica i renovadora i es mou entre el naturalisme i l’expressionisme Entre d’altres, ha escrit Telarañas 1955, El grillo 1957, El tintero 1961, Las viejas difíciles 1967 i Tragicomedia del Serenísimo Príncipe don Carlos 1974 i Los condenados 1974

De família d’immigrants libanesos, als sis anys retornà a Beirut, on fou educat en un ambient poliglot i cosmopolita Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique 1974 i l’École des Mines 1978 de París, inicià la trajectòria professional a Michelin El 1983 retornà al Brasil per fer-se càrrec de la secció sud-americana de la multinacional, i el 1988 passà a la dels Estats Units, de la qual el 1990 aconseguí la presidència El 1996 passà a Renault , que sotmeté a una profunda reestructuració prioritzant la dràstica reducció de costos i situà com a empresa capdavantera de vendes de la…

Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…

Estudià composició amb D Brescia i PH Allende al Conservatori Nacional A més, realitzà estudis pintura a l’Escola de Belles Arts de Santiago Entre el 1924 i el 1927 perfeccionà la seva formació i assistí a conferències per Europa Fou director de l’Escola de Belles Arts 1927-28 i professor d’educació musical i metodologia al Conservatori Nacional El 1957 fou nomenat vicepresident de l’Instituto Indigenista Com a etnomusicòleg treballà amb els indis araucans, experiència que queda reflectida en l’estil de les seves composicions El 1966 li fou concedit el Premio Nacional de Arte, i la medalla d’…