Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (vg. cartoral).
Desenvolupament enciclopèdic La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el s xvi, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Desenvolupament enciclopèdic Els més antics daten del s X, però foren abundants durant els s XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un…
Cartoral de Carlemany
Cartulari de la catedral de Girona.
El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany Actualment es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona La part més antiga 380 folis fou escrita al començament del s XIII Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII La segona part, relligada posteriorment, fou escrita al s XVI i presenta…
Jaume Bofarull i Cendra
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Fou director del Museu Diocesà de Tarragona 1902-36 Collaborà en La Illustració Catalana i Catalunya És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1903 i El cartoral major de Poblet 1931, i editor de la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori 1931
Sant Sadurní de Rustià (Peralada)
Art romànic
Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses Arxiu Diocesà de Girona coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “ Rusticiano” Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església “ in loco qui dicitur Rusticiano…
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arxiver.
Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del s XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix arxiu i…
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al sXVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la…
Castell del Corb (la Pobla de Roda)
Art romànic
Vora Pedrui es localitza el tossal del Corb Allí hi ha vestigis d’antigues construccions que podrien correspondre a una vella fortificació romànica Al cartoral d’Alaó hi ha copiats diversos instruments de final del segle X i principi del segle XI que consignen un castro Guirbi o Gorbi amb epígrafs idèntics Alguns d’aquests esments s’han de relacionar amb Pedrui i amb el castell del Corb Vers el 1020 el prevere Borrell lliurà al cenobi d’Alaó i a l’abat anomenat Arnau, fill de Dacó, una vinya que tenia “ in castro Corvi, in loco ubi dicitur Susiatus ” Futures recerques…
Castell de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina