Resultats de la cerca

Hom parla a la “villa caciano” 914 d’un “castrum de Catiano” el 1116, anomenat el 1373 “castri de Caciano di Silva” El 1330 els jurats de Girona feien referència a les “invasiones et occupaciones castri de Caciano” i l’any 1391 tornaven a sollicitar del rei el perdó pel “cremament del castell de Cassà e altres crims per lo fet de Cassà” comesos per veïns de Girona

En les Rationes decimarum de l’any 1279 és esmentada l’església de Peratallada “ cum capella castrí” , mentre que l’any 1280 apareix a part la “ capella castri de Petra cisa” En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les esglésies sufragànies amb beneficis propis i com a pertanyent a la parròquia de Canapost “ Capella sancti Salvatoris de Petracissa, in parrochia sancti Stephani de Canapost” Dins el complex conjunt edificat del castell de Peratallada no és possible, avui, esbrinar amb exactitud on estigué situada la capella, si bé es poden mantenir hipòtesis més…

Antiga fortalesa situada al cim d’una agulla rocallosa anomenada la roca de Salimans, al sud del veïnat de Montellà, de la qual no resten vestigis L’existència d’aquesta fortificació s’entreveu per les referències a ipsa rocha de Sexman 1082-95, 1162-96 i a les rupes castri de Sayman 1412

Les notícies històriques d’aquesta capella a tocar de l’antiga masia de ca n’Estaper són molt escasses Sabem que existia el 1047, perquè és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga que tingué lloc aquest any En aquest document llegim que l’església de Sant Cebrià té moltes possessions i alous propers a l’església de Sant Joan del castell de Benviure, textualment “subtus Ecclesiam Sti Joannis Castrí Benevivere”

És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran

Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba abandonada ja que no…

La “ capella castri de Fuxano ” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i també el mateix any 1279, en què fou signat en aquesta capella el conveni pel qual el cavaller Berenguer de Sant Martí donava la meitat del delme de Foixà al bisbe Pere de Castellnou En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les capelles sufragànies amb sacerdot adscrit “ Capella sancte Marie de Fuxano, in parrochia sancti lohannis de Fuxano ” En documents posteriors apareix sota l’advocació de sant Marc L’actual capella ha estat molt modificada l’espai semicircular del seu absis…