Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
nafta
Química
Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, generalment del tipus C4H2 n + 2 obtingudes per destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta.
La composició varia segons la procedència La nafta és emprada com a dissolvent i, en les unitats de craqueig catalític amb vapor, per a l’obtenció d’olefines i de composts aromàtics
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
àcid polifosfòric
Química
Nom que hom dóna a les mescles complexes d’àcids fosfòrics de fórmula general Hn+2 PnO3n+1, en la composició de les quals intervé des de l’àcid pirofosfòric (n = 2) fins al metafosfòric (valors de n grans).
Té caràcter fortament àcid i és, a temperatura ambient, un líquid molt viscós o un vidre, dependent del valor mitjà de n És emprat com a deshidratant i com a agent catalític i segrestant
encenedor

Encenedor
Tecnologia
Instrument que serveix per a encendre.
Els sistemes emprats per a aconseguir l’encesa d’un combustible són molt diversos per guspira , per resistència elèctrica , catalític , etc i depenen de la natura del material i de l’aplicació, específica o no, de l’encenedor
platforming
Química
Operació de refinatge del petroli per a l’obtenció de gasolines d’elevat nombre d’octà, a partir de naftes o gasolines de baixa qualitat, i també per a l’obtenció d’aromàtics.
Hom realitza l’operació sobre un llit catalític de platí i alúmina a 450-520°C de temperatura i a 15-40 atm de pressió En el procés de platforming es produeix l’aromatització dels naftens i les parafines, la isomerització d’aquestes darreres, la hidrogenació de les olefines i la hidrodessulfuració dels tiofens
craqueig
Química
Procés de transformació de determinades fraccions del petroli en unes altres de més lleugeres, per l’efecte combinat de la temperatura, la pressió i, en alguns casos, d’un catalitzador.
Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli Des del 1941…
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…
etilbenzè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en les fraccions de destil·lació del petroli.
És un líquid incolor que bull a 136,2°C i és el producte de base per a l’obtenció de l’estirè Industrialment, hom l’obté per alquilació del benzè amb etilè 90% i per destillació de la fracció xilènica, resultant del reforming catalític 10% L’alquilació reacció de Friedel-Crafts és feta a pressió moderada i en condicions totalment anhidres en presència d’un catalitzador àcid triclorur d’alumini o àcid fosfòric i d’un gran excés de benzè, per a evitar la formació de productes de polialquilació La separació, per destillació, de l’etilbenzè de la fracció xilènica necessita una installació de…