Resultats de la cerca
Es mostren 5353 resultats
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
regulador automàtic
Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…
mantenir
Fer (certa acció) o tenir (certa actitud) amb continuïtat.
aparentar
Tenir l’aspecte (de certa cosa, de certa edat, etc).
article
Periodisme
Escrit d’una certa extensió i una certa importància inserit en un periòdic.
desinformació
Manca d’informació certa, fiable.
seny
Campana d’una certa grossària.
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a…