Resultats de la cerca

Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…

El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos geomètrics simples pot ésser…

Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets

Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides

Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic

El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…