Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
cinabri
cinabri
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de mercuri, HgS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits, d’hàbit tabular o romboèdric, en què són freqüents les macles de penetració El color és variable segons les impureses, però domina el vermellós Té duresa 2-2,5 i pes específic 8,090 Es troba en filons, disseminat o en masses irregulars, associat a mercuri natiu, pirita, realgar, etc Hom l’explota, com a mena de mercuri metàllic, en els gresos d’Almadén Ciudad Real, als EUA, a l’URSS Ural, al Japó, a Itàlia, etc
cinabarí | cinabarina
Vermell de cinabri.
cinabàric | cinabàrica
Azogues
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província d’El Cañar.
Centre agrícola canya de sucre, cafè, cacau, cautxú, cereals, industrial ciment, miner or, argent, cinabri, sofre, carbó, salnitre, coure, platí, conserva una artesania important Nus de comunicacions carretera Panamericana
calomelans
Mineralogia i petrografia
Química
Clorur mercurós, Hg2Cl2.
Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs
Almadén
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat entre les muntanyes de Chillón i la serra d’Almadén
, al vessant N de la Sierra Morena, i regat pel riu Valdeazogues.
És centre de subàrea comercial cereals, cigrons, patates, oli La principal riquesa és la mineria Hi és explotat el cinabri, del qual hom extreu una quantitat de mercuri que la situa entre els primers productors del món El jaciment ja fou explotat pels cartaginesos els àrabs li donaren importància i el 1557 prengué nova empenta en ésser descobert el sistema d’amalgamació per a la separació del mercuri El mineral, d’origen hidrotermal i format a baixa temperatura per reemplaçament, es troba en tres bancs de quarsites blanquinoses i esquists del Silurià inferior, omplint les…
dipòsits hidrotermals
Mineralogia i petrografia
Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.
La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals ,…
Matet
Vista general de Matet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà (875 m alt.) i drenat per la rambla de Gaibiel, que travessa el terme en direcció NE-SW.
El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén, Jándula i afluents…
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…