Resultats de la cerca

Els diners tornesos circularen àmpliament, i Jaume I es veié forçat a admetre els tornesos a la senyoria de Montpeller l’any 1273, i en fixà el valor en el d’un melgorès , per tal com els considerava equivalents

Exercí una gran influència en l’alquímia medieval Considerat deixeble de l’imam Ǧa'far al-Ṣādiq, li foren atribuïdes nombroses obres, evidentment més tardanes, algunes de les quals circularen per Europa, traduïdes al llatí, sota el nom occidentalitzat de Geber

Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa

Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93, foren…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres editors…

Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema El 1980 el seu guió per al film Il’juzia ‘Illusió’, dirigit per L Staikov, fou…