Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la Salanca, la…
Castell de Clairà
Art romànic
Des del segle XI es documenta el llinatge dels Clairà, que eren senyors del lloc i vassalls del senyor de Canet Al segle XIII consta que Clairà era de domini comtal El 1233 Nunó Sanç va atorgar una carta de privilegis als habitants del castell i la vila de Clairà, que més tard fou confirmada per Jaume I 1244 i l’infant Jaume 1262
Sant Vicenç de Clairà
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecdesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà
Sant Pere del Vilar (Clairà)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de…
Santa Eugènia de Labejà (Clairà)
Art romànic
Església del lloc desaparegut de Labejà Labeianum , 916, esmentada des del 1162 i fins al segle XVII Sta Eugenia de Laveja, 1654 Era situada al terme del Vegariu , a la riba dreta de l’Aglí, al sud del poble de Clairà En l’actualitat se n’ignora l’emplaçament originari
Sant Jaume de Peracalç (Clairà)
Art romànic
Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455
Miquel Llot de Ribera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior del…
,
Sant Esteve del Pi (Vilallonga de la Salanca)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, ha donat nom a una partida del terme, prop del límit amb Torrelles i Clairà Sembla que la primera referència de l’església és de l’any 963, en una donació a Santa Eulàlia d’Elna de dues vinyes situades a Torrelles, al camí de Sant Esteve
la Salanca
Gran plana costanera del Rosselló, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al N, fins al cap de Leucata, i, al S, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.
Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar