Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí, de color vermell escarlata, que es fon a 187°C És el 3,5-di-D-glucòsid de la pelargonidina, en la qual es converteix amb facilitat per hidròlisi amb àcid clorhídric

La seva absorció per via oral és bona, en el tub digestiu s’hidrolitza a àcid clofíbric, que és el metabòlit actiu Disminueix els triglicèrids sèrics i és indicat sobretot en la hiperlipèmia dels tipus III i IV Així mateix té un efecte depressor dels nivells de colesterol

Es troba en les flors del gerani escarlata i en la dàlia de color vermell ataronjat És un sòlid cristallí, higroscòpic, de color vermell, que es fon per damunt de 350°C És soluble en l’aigua i en l’alcohol

Es fon a 53-54°C, i és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i sulfur de carboni És emprada en l’obtenció de colorants, com a estabilitzador de la nitrocellulosa i en l’anàlisi química per a identificar el NO₃ - i el ClO₃ -

Es pot considerar derivat de l’àcid clorós per pèrdua de l’hidregen

Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…

Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…