Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Luis María Drago
Història
Política
Polític argentí.
Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907
Antoni Moll
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver municipal.
Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
procurador reial
Història
Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.
El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa 1349, malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure El 1360 fou establert un sol procurador reial A part els lloctinents i altres…
Fernando Enríquez de Ribera y Girón
Història
Noble castellà, segon duc d’Alcalá de los Gazules i tercer marquès de Tarifa.
Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i…
Somalilàndia
Geografia històrica
Divisió administrativa
Regió de Somàlia, coincident amb l’antiga Somàlia Britànica, que comprèn el terç nord de l’estat, al Golf d’Aden.
La capital és Hargeisa Ocupa uns 50 000 km 2 i és habitada per prop de 3,5 milions de persones De clima semidesèrtic, l’economia es basa en la ramaderia, els drets cobrats a Etiòpia per l’us del port de Berbera i les divises enviades pels seus emigrants des de l’estranger La població és majoritàriament islàmica i una part important practica el nomadisme Després de la independència de la Gran Bretanya 1960 fou breument independent però aviat annexada a la Somàlia italiana S'autoproclamà independent el 1991, arran del collapse del règim presidit per Siad Barre, que hi havia…
Almussafes

Vista de la torre Racef i de l'església de Sant Bartomeu d'Almussafes
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat prop de l’Albufera.
El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer que passa pel terme veí de Benifaió, de fonts especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII i del subsol produeix arròs, taronges i hortalisses La installació de la fàbrica d’automòbils Ford 1974 dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població tradicionalment…
Sant Quirze de Besora
Art romànic
La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…
Sant Sadurní de Vilavenut (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Absis romànic mig ofegat per construccions dels segles XVIII i XIX F Tur L’església de Sant Sadurní de Vilavenut, centra el petit poble de Vilavenut de cases més o menys agrupades, situat a la part septentrional del terme, no lluny de la riera de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG853654 Aquesta església es troba al peu de la carretera de Galliners a Banyoles, al punt quilomètric 6,5 APF Història Segons la butlla de Benet VIII de l’any 1017, el monestir de Banyoles posseïa diversos béns en aquest indret de Vilavendut El 1209 trobem consignada l’església de “ Sancti Saturnini de…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…