Resultats de la cerca

Les seves obres, sobretot El roto 1920, El chileno en Madrid 1928, Valparaíso, la ciudad del viento 1931 i Criollos en París 1933, reflecteixen una orientació costumista i un desig de millorament social Cal esmentar-ne també El inútil 1910, Cuentos de todos los colores 1912 i El bolchevique 1927

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae

Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica Americana a…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…

Conegut com a Pérez-Dolz Estudià belles arts a Madrid Fou deixeble de Rafael Domènech Molt dedicat al batik , guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l’Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925 Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1926-58 i auxiliar interí d’història de l’art a la de Sant Jordi 1943-57 Traduí i edità Cennini Tratado de pintura , 1950 Publicà llibres tècnics,…

Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea Estudià composició amb Gabriel Brncic S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals…

Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d’altres d’estil tradicional els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados , 1556-57, i Sarao de Amor , 1561 El cabañero , 1570 Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco , 1573 Danza de galanes Villete de amor Divulgà romanços propis, tradicionals i d’altri Flor de enamorados, Sarao , les quatre Rosas de romances , 1573 Autor dramàtic i sobretot…

Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…