Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Joan Poculull
Economia
Història
Política
Mercader i diplomàtic barceloní.
El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
Història
Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en…
vulgaritzar
Difondre (coneixences) exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent.
capital social
Sociologia
Cercle de coneixences i d’amistats que faciliten els contactes socials i la promoció professional.
El fet de mantenir una bona posició professional també pot afavorir les relacions socials El capital social és producte dels contactes i de les relacions socials que hom ha realitzat al llarg de la vida
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…
,
ciència
Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
retrat literari
Literatura
Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.
Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…
cercle
Grup de coses o de coneixences que formen una certa unitat, de les quals hom abraça l’extensió.
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol utilitzar el…