Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
conferències de Quebec
Història
Nom genèric donat a tres reunions fetes en aquesta ciutat del Canadà.
A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu
conferències de Cervera
Història
Pactes de treva tinguts a Cervera (Segarra) el 1260 per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d’Urgell, secundada per Ramon Folc (V), vescomte de Cardona, i Guillem de Cervelló ( conspiració de Castelló de Farfanya
).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona
Conferències de Puigdemont i Junqueras
En una conferència al Trinity College de Dublín el president Carles Puigdemont denuncia que l’Estat espanyol "no pot garantir els drets judicials dels seus ciutadans", en referència al proper judici als encausats per l’1 d’octubre, i defensa que l’independentisme català és "un acte de democràcia profunda" En el viatge a Irlanda, Puigdemont s’entrevista amb l’exprimer ministre Bertie Ahern El mateix dia, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, pronuncia des del centre penitenciari de Lledoners una conferència retransmesa al Palau Sant Jordi Club en la qual coincideix amb…
Conferències de Sant Vicenç de Paül
Associació de beneficència fundada a París el 1833 per Frédéric Ozanam amb el nom de Conférence de Charité
.
Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències
setmana social
Història
Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’Estat espanyol.
Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…
Conferentia Club
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada a Barcelona el 1929 amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.
Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat
Associació Europea d’Universitats
Organisme creat el 31 de març de 2001 a Salamanca com a resultat de la unió de la Conferència de Rectors Europeus (CRE) i de la Confederació de Conferències de Rectors Europeus.
La finalitat d’aquesta unió fou l’establiment dsun únic representant de la comunitat universitària europea La seva funció és promoure el desenvolupament d’un sistema coherent de l’ensenyament universitari i la recerca europeus, mitjançant l’enfortiment del paper que tenen les universitats en els nous espais europeus d’educació superior i de recerca, la realització de projectes conjunts i polítiques comunes que potencien la qualitat, l’afavoriment de fluxos d’informació a través de reunions, trobades i publicacions periòdiques, i el suport i l’assessorament actius dels seus membres Poden…
conferència episcopal
Dret canònic
Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes força…
Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea
Òrgan que aplega representants de les conferències episcopals dels països de la Unió Europea.
Fou creada l’any 1980 Es reuneix dos cops l’any i treballa conjuntament amb el nunci apostòlic a la Unió Europea sobre qüestions que afecten el catolicisme als països d’aquesta organització Té la seu a Brusselles L’any 1999 publicà el document Veritat, memòria i solidaritat clau per a la pau i la reconciliació
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Història
Centre d’estudis dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.
Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina