Resultats de la cerca

Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior…

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…

És la primera de totes les congregacions religioses fundades amb aquest fi específic Ben aviat es diversificà en branques o congregacions particulars Les de París i Bordeus foren convertides en ordes monàstics de clausura per sant Carles Borromeo el 1572 El 1900 el papa Lleó XIII formà la Unió romana d’Ursulines, dividida en tretze províncies, entre les quals hi ha les d’Espanya i Portugal

Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció…

A partir del s XI, en augmentar les atribucions del collegi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels…

Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps…

El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…

Les diòcesis i algunes congregacions i comunitats religioses solen publicar gallofes anualment, en les quals inclouen sovint, al final, una relació de llurs clergues o religiosos

En són exemples moderns les quatre del concili II del Vaticà S'anomenen diocesanes o religioses quan són establertes per un bisbe o pels capítols i les congregacions generals d’una família religiosa, respectivament

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre